L'Escuelita de Buenos Aires: Festa de La Diversitat a Martorell

Diversitat cultural és quelcom més que la suma de grups o individus pertanyents a diferents cultures que viuen junts en la mateixa societat.

La diversitat cultural implica que aquests grups diferents interrelacionin entre si, s’enriqueixin mútuament i siguin conscients de la seva interdependència.

Així ho hem entès en l’Escuelita de Buenos Aires, a la qual assisteixen diàriament una mitjana de 70 a 80 persones adultes del Marroc, Pakistan, Jordània, Senegal, Algèria, Ghana o Nigèria, amb un objectiu comú -a més d’aprendre castellà- com és conèixer-nos i respectar-nos com a persones i aprendre unes de les altres. Com cada escola, hem realitzat la nostra festa de final de trimestre a les dependències de la rectoria de la parròquia de Crist Salvador, el passat 19 de desembre, presidida com no per varietat de plats típics, te i infusions, realitzats per les alumnes, tot això amenitzat amb música tradicional, a més de balls, que hem compartit tots junts.

La diversitat cultural ens brinda una oportunitat de creixement, tant personal com col·lectiu, i ha vingut per quedar-se, no ho oblidem.

A LA ESCUELITA (Poema)

Estem a la sala B2 del primer pis, ara convertida en aula
ocasional: tres taules dispars, al voltant cadires, el terra ple
de molles i en la pissarra un munt de paraules: ratpenat (wat wat),
respecte, habitatge, colze, co-ra-zón, preus,
viuré, viuràs, viurà.

Elles dibuixen pistes en el quadern de la vida, la bossa penjat de la cadira.
Ells s’ho miren amb ulls curiosos. Tots a l’aguait,
esperant una nova paraula per agafar a el vol i portar-la a la boca.
A fora, la vida flueix indiferent: els paletes segueixen muntant bastides
en el bloc de davant,
viurem, viureu, viuran.

No pertoca a el protocol, la vida arriba nua buscant l’abric
dels nius plaents.
No hi ha dades a protegir, només cares, mans que no paren de parlar,
mirades àvides, cansament, neveres buides, ocells a volar,
el cel.

A un quart s’apaga la llum, les paraules cauen de la pissarra,
el sòl tot ple de molles.